treball de llectura

Àngel Guimerà

És una de les figures més importantas del teatre català del XIX. Les seues obres barregen temes i elements romàntics, realistes i naturalistes.

Característiques principals:

Fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural, com a representació de seu ideal de catalanitat.

Els arguments de les seves obres solen ser lineals i els personatges tendeixen a l’arquetip, és a dir, no adquireixen massa complexitat psicològica.

Lingüísticament proposa un model de llengua col·loquial però acurat, tot evitant arcaismes i cultismes.

BIOGRAFÍA

Àngel Guimerà i Jorge va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el , 6 de maig de 1845 i va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924 fou  un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme ,el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Fiill d’un pare català, procedent del Vendrell, i de mare canària, ve a viure a Catalunya l’any 1853, on estudiarà a Barcelona i aprendrà el català, identificant-se amb el moviment catalanista. Formarà part del grup Jove Catalunya i serà un dels fundadors de la revista “La Renaixensa”, que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Al 1877, guanya tres premis als jocs florals, fet que el posiciona en una posició de prestigi dins dels escriptors de l’època.

El 1886 estrena El fill del rei, que el consagra com a autor teatral i li obre les portes dels escenaris estatals. Dos anys després, Mar i cel, que obté un èxit sense precedents, és traduïda a vuit idiomes i inicia la projecció internacional de l'autor

Aquesta obra inaugura l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes els conflictes i els personatges de la Catalunya coetània. Les tendències romàntiques s'hi mostren ja més matisades i s'hi fa constància de les inquietuds socials de l'autor.

Manelic, el protagonista de Terra baixa, encarna les virtuts de l'home que ha crescut enmig de la natura i s'enfronta amb una societat egoista i corrumpuda. Dins una òptica conservadora

Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser candidat al Nobel de literatura el 1913. No l’aconseguí, però no es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seva obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals i se’l contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser l’autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a tota la Península, en el seu temps.

Etapes de la literatura de l`autor:

Primera etapa (1879-1890). Consta de sis tragèdies romàntiques, escrites en vers i amb personatges aristocràtics, que extreu de les fonts bíbliques i medievals.

D’aquesta època és Mar i cel.

Segona etapa (1890-1900). Els drames realistes. Consta de catorze obres, essent-ne una de les més reeixides La filla del mar (1900). Passa del vers a la prosa, s’apropa a la realitat contemporània i accentua la crítica social i política. Les obres d’aquesta etapa tenen totes un final tràgic, relacionat amb la mort o l’homicidi.

D’aquesta etapa és Terra baixa, l’obra de Guimerà potser més coneguda, i també Maria Rosa.

TERRA BAIXA

El tema principal de l’obra gira entorn de l’amor, l’amor condicionat per les diferencies de classe social.

El conflicte sorgeix de les dificultats dels enamorats de dur a terme el seu amor: per un costat, en Sebastià es veu frenat en cert grau per les convencions socials; per l’altre, en Manelic es enganyat i es usat pel Sebastià.

Tot això gira en torn als mites de la Terra Baixa i la Terra Alta. La Terra Alta, de la que prové el Manelic, representa la puresa, mentre que la Terra Baixa s’identifica amb la corrupció i immoralitat.

PERSONATGES PRINCIPALS:

• • Manelic
  En Manelic és el típic personatge de Guimerà que lluita per un amor que no li és correspòs. La seva evolució al llarg de l'obra el porta desde l'ésser marginat i ximple al qui tothom discrimina, fins a la felicitat que li proporciona la Marta, juntament amb la seva satisfacció d'haver matat al Sebastià i, per tant, haver acabat amb el problema que arrastrava des del principi.
  En Manelic lluitarà amb tot el seu cor per defensar la Marta i apartar-la de la mala vida que li dona el Sebastià.
  • Marta
  La Marta és una dona que sempre ha sofert molt. Ella és la peça fonamental en el triangle amorós, no obstant, no és la culpable de la situació que viu.
  Ella és una dona molt inestable psicològicament i, aquest fet, es el que aprofita el Sebastià quan la coneix per fer-la seva.
  La Marta, en un principi, no mostra cap apreci envers el Manelic tot i que, amb el temps, ell és qui l'ajuda a deixar al Sebastià. També, el Manelic, és la persona que fa realment feliç la Marta ja que: l'estima de debò, la comprèn i la protegeix de tot mal ( encara que ho fa emportant-se-la del poble).
  • Sebastià
  En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar al preu que sigui a la Marta.
  PERSONATGES SECUNDARIS:
• Tomàs: És l'ermità que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi, de molt coneixement. És una persona que sap escoltar i entendre els altres.
  Nuri: Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils del grans i al mateix temps representa l'única persona decent del poble.
  Mossèn: Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions.
  Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé.
  Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta.
  
  

Característiques de l’estil de la terra baixa.

Alguns trets propis del llenguatge col·loquial utilitzat pels personatges de l'obra són els següents:

- Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells presos en sentit propi del llenguatge col·loquial.

- Ús de castellanismes col·loquials.

-Abundància d'exclamacions i d'interjeccions.

- Ús de diminutius, augmentatius o despectius.

- Abundor de frases interrogatives i exclamatives.

- Presència de frases interrogatives totals introduïdes amb la conjunció que.

- Abundància de construccions d’intensificació.

- Repeticions intensificadores.

- Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase.

- Utilització de frases inacabades.

- Abundància de vocatius.

- Abundància de frases juxtaposades.

- Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra oració.

- Certa abundància de frases coordinades.

SÍMBOLS

Aquesta obra estableix una relació directa entre la terra alta amb la pau, la harmonia, la soledat, el contacte directe amb la natura, etc. i la terra baixa amb la enveja, l'odi, la falsedat, la maldat, etc fa falta tornar-ho a repetir quan ens referim a l'aspecte simbòlic de l'obra de Guimerà, perquè en la meva opinió, és allò que deu haver impulsat a l'autor a escriure-la.

 Àngel guimerà enllaça aquests dos móns tant distints per mitjà d'un individu com el Manelic, que devalla a la terra baixa estant acostumat a la vida a les muntanyes i a estar rodejat del seu ramat i descobreix que no tots els llocs tenen les mateixes característiques i que hi ha gent molt dolenta que no pensa en els damés. Per això, el personatge, canvia de actitud per moments com a conseqüència d'estar rodejat de tota aquella gent que no conexia de res. (Amb això l'autor de l'obra vol donar a entendre al públic que qualsevol que vagi a la terra baixa acabarà cansat de les coses que es donen allà dintre i canviarà de psicologia, d'actitud, de forma de pensar i d'actuar en un moment o l'altre). El símbol dominant , aleshores, és aquest. Les dues terres baixa i alta que apareixen alternades a l'obra i figuren móns o `paisatges' oposats.

personatges/animals :  PERSONATGES ANIMALS

 Sebastià---->  Llop

 Manelic---> Bèsba  salvatge,

 Marta --->  Ovella representa la puresa

M'ha agradat molt aquest llibre perquè tracta d'un triangle amoròs molt divertit, i ha costat una mica fer el treball, ha valgut la pena. El que no m'havia passat mai es que hagués de llegir un llibre dos cops per entendre'l, però ho entenc perquè no estic acostumat a llegir teatre.