Valoració treball trobairitz:
 valoració del còmic de Jaume Beltrán,
ha sigut un bon treball perque tenien relació les vinyetes amb la poesia,
la fotonovela de Lorena e Indra ha sigut molt original perque han juntat totes les imatges juntes i han interpretat el poema.


Sofia, Natalia, Pau i Isabel- Bé, ha sigut original i ben presentat.

Adrián, els Beltrán, Ana, Mónica i Fran- Regular, el còmic no té res a veure amb el poema.

treball de lectura .

 treball de lectura⇩

1BREU INTRODUCCIÓ SOBRE L’AUTOR i LA SEUA OBRA, el moviment literari i gènere al qual pertany.

 El primer poema és del llibre de versos per a Anna de Marc Granell, el qual pertany al gènere de la poesía romántica,  aquest nou gènere permet als autors del moment exploratorio d'un ampli ventall de sentiments i sensacions, des dels passionals fins als d'angoixa profunda, dins o més enllà de les formes establertes. Un dels seus trets més característics, doncs, és el predomini del sentiment trepidant i de la passió sobre la raó, cosa que es veu en l'exaltació de la individualitat, la narració d'amors impossibles i malenconiosos o la identificació de l'ànima amb el paisatge salvatge i desordenat.

Títol: TINC POR.

Tinc por

si a perdre't

molt més

a no trobar-te,

a no saber cercar tots els camins

que em duguen fins a tu per a poder

aprendre't fil per randa i, aprenent-te

guarir-te tota por, tota ferida,

ajudar-te a fer crèixer fruits i roses

en el teu més secret i bell jardí.

 Ets el mar, ets la flor, ets la batalla,

el dolor i la pau, ets la tendresa,

ets el dia quan naix i quan s'apaga

ets el crit i ets el vers, ets la puresa.

Ets el foc i l'hivern, ets l'esperança

ets el dubte, ets el bes, ets la tempesta,

la música i l'abraç, ets la arribada

i el camí i ets el pont i l'esperança.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT

2.1: Utilització de la primera persona a l`hora de narrar els fets, que van dirigits cap un element de la natura, com es pot veure en els versos finals de la primera estrofa i en la segona.

2.2 El tema és la por a no trovar o a perdre a un element de la natura , que va progressant als elogis  i comparacions .

2.3 El tó i la finalitat de aquest poema és : informal, intime i solemne.

3. RECURSOS FORMALS QUE REFLECTEIXEN EL CONTINGUT.

3.1/ 3.2/3.3:

-Nivell Fònic: la rima de aquesta obra és asonante, en la primera estrofa els versos son desiguals, en canvi en la segona estrofa podem veure que tots els versos tenen 12 silºlabes , a la segona estrofa trobem una repetició de paraules al començament de cada vers, ( ets)

Puguem trobar moltes metàfores i comparacions que fan referencia a la naturalessa, com la majoria de comparacions que trobem.

tinc-por (2 síl·labes)
sia-per-dret (3 síl·labes)
molt-més (2 síl·labes)
a-no-tro-bar-te (5 síl·labes)
a-no-sa-ber-cer-car-tots-els-ca-mins (10 síl·labes)
queem-du-guen-fins-a-tu-per-a-po-der (10 síl·labes)
a-pren-dret-fil-per-ran-daia-pre-nent-te (10 síl·labes)
gua-rir-te-to-ta-por-to-ta-fe-ri-da (10 síl·labes) [10 = 11-1]
a-ju-dar-tea-fer-crèi-xer-fruits-i-ro-ses (10 síl·labes) [10 = 11-1]
en-el-teu-més-se-cret-i-bell-jar-dí (10 síl·labes)
ets-el-mar-ets-la-flor-ets-la-ba-ta-lla (10 síl·labes) [10 = 11-1]
el-do-lor-i-la-pauets-la-ten-dre-sa (9 síl·labes) [9 = 10-1]
ets-el-di-a-quan-naix-i-quan-sa-pa-ga (10 síl·labes) [10 = 11-1]
ets-el-crit-iets-el-vers-ets-la-pu-re-sa (10 síl·labes) [10 = 11-1]
ets-el-foc-i-lhi-vern-ets-les-pe-ran-ça (10 síl·labes) [10 = 11-1]
ets-el-dub-teets-el-bes-ets-la-tem-pes-ta (10 síl·labes) [10 = 11-1]
la-mú-si-cai-la-braç-ets-laar-ri-ba-da (10 síl·labes) [10 = 11-1]
iel-ca-míiets-el-pont-i-les-pe-ran-ça (9 síl· labes) [9 = 10-1]

4. VALORACIÓ

Vaig elegir aquesta obra perque, en relació a otres obres de Marc Granell del llibre de “versos per a Anna” va ser la qual em va transmetre millors vibracions, sobretot a l`hora dels versos principals, quan parla de la por que té a perdre i a no trobar al destinatari d`aquesta obra.

Poema 2

1BREU INTRODUCCIÓ SOBRE L’AUTOR i LA SEUA OBRA, el moviment literari i gènere al qual pertany.

El segon poema és del llibre de versos per a Anna de Marc Granell, el qual pertany al gènere de la poesía romántica,  aquest nou gènere permet als autors del moment l'exploració d'un ampli ventall de sentiments i sensacions, des dels passionals fins als d'angoixa profunda, dins o més enllà de les formes establertes. Un dels seus trets més característics, doncs, és el predomini del sentiment trepidant i de la passió sobre la raó, cosa que es veu en l'exaltació de la individualitat, la narració d'amors impossibles i malenconiosos o la identificació de l'ànima amb el paisatge salvatge i desordenat.

Títol: La llum.

No hi ha llum com la llum amb què il.lumines

el món quan apareixes i t’acostes,

carrer avall, cap a mi que intente

debades desxifrar tanta tenebra.

No hi ha mar com la mar amb què m’inundes

de puresa la pell amb la abraçada

quan arribes i el cossos s’entrallacen

en l’oblit del desert i de les ombres.

No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes

cada instant que amb tu estic, cada presencia

tan clara com les sendes que transite

en tu i amb tu cap a cims bells i savis.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT.

2.1Utilització de la tercera persona a l`hora de narrar els fets, que van dirigits cap a una persona que es comparada amb un element de la natura, com es pot veure en els dotze versos del poema

2.2 El tema és la comparació d`un element amb la natura, juxtaposant comparacions positives i negatives.

2.3 El tó i la finalitat de aquest poema és : ombriu, seriós  e íntim.

3. RECURSOS FORMALS QUE REFLECTEIXEN EL CONTINGUT.

3.1/ 3.2/3.3:

 -Nivell Fònic: la rima de aquesta obra és asonante, amb alternancia de silºlabes en els versos, a aquest poema predominen les comparaciones en tots els versos, n`hi ha moltes metàfores , el poema és melancòlic.

 La métrica del poema:

nohiha-llum-com-la-llum-amb-quèil-lu-mi-nes (9 síl·labes) [9 = 10-1]
el-món-quan-a-pa-rei-xes-i-t-a-cos-tes (11 síl·labes) [11 = 12-1]
car-rer-a-vall-cap-a-mi-quein-ten-te (9 síl·labes) [9 = 10-1]
de-ba-des-des-xi-frar-tan-ta-te-ne-bra (10 síl·labes) [10 = 11-1]

nohiha-mar-com-la-mar-amb-què-m-i-nun-des (10 síl·labes) [10 = 11-1]
de-pu-re-sa-la-pell-amb-laa-bra-ça-da (10 síl·labes) [10 = 11-1]
quan-ar-ri-bes-iel-cos-sos-s-en-tra-lla-cen (11 síl·labes) [11 = 12-1]
en-l-o-blit-del-des-ert-i-de-les-om-bres (11 síl·labes) [11 = 12-1]

nohiha-bosc-com-el-bosc-amb-què-per-fu-mes (9 síl·labes) [9 = 10-1]
ca-dains-tant-queamb-tues-tic-ca-da-pre-sen-ci-a (11 síl·labes) [11 = 12-1]
tan-cla-ra-com-les-sen-des-que-tran-si-te (10 síl·labes) [10 = 11-1]
en-tuiamb-tu-cap-a-cims-bells-i-sa-vis (9 síl·labes) [9 = 10-1]

4. VALORACIÓ

Vaig elegir aquesta obra perque, en relació a otres obres de Marc Granell del llibre de “versos per a Anna”  aquesta em transimitía un sentiment melancòlic que em produia les sensacions que l`autor pretenia transmetre.

exercicis de l`amor cortès

L’amor cortés serà un dels temes principals d’aquesta poesia, contesta les preguntes que hi fan referència:

-       Quins són els personatges que hi intervenen? Defineix-los.

El trobador, o creador, s’identifica amb el vassall que escriu composicions d’amor a la seua dómina, sovint una dama casada de classe alta. La relació es desenvolupa davant els ulls dels altres cortesans, aquests són anomenats  lausegiers, els que no dubtaran alertar al senyor, o gilós, de l’engany. Així mateix, el trobador compta amb un amic; el gaita, que l’ajuda i encobreix la parella.

-    En aquesta poesia es desenvolupa un codi d’actituds amoroses envers les dones, quin tipus d’amor expressa aquesta poesia (característiques de l’amor cortés)?

És l ́ideal amorós que es distingia de l ́amor de la gent comuna, és a dir, és la fina

amor, amor refinat, pur, ideal, gratuït (que no esperava res a canvi).

Aquest amor es sotmés a la fidelitat entre els amants (igual que en el Pacte de

Vassallatge) i la cortesia, terme que designava tot un conjunt de virtuts socials com la

generositat, la finura, la delicadesa,etc...

-    Aquesta poesia introdueix el concepte de “fina amor” (que contraposava a l’amor de la gent del poble, la “folla amor” o amor boig i carnal), quines característiques tenia aquesta fina amor?

Aquest amor es dóna fora del matrimoni perquè es creia que era

l ́únic amor vertader, per això de vegades era un amor difícil perquè la dama es

trobava casada per conveniència.

-       Explica amb les teues paraules els diferents aspectes que podem distingir dins l’amor cortés: l’aspecte feudal, l’aspecte didàctic, l’amor difícil, ple d’entrebancs i l’aspecte moral o ètic.

Una altra característica peculiar de l’amor cortés és la presència de la dona no sols com a personatge passiu que rep l’amor del trobador, sinó també com a personatge que participa en l’elaboració d’aquesta poesia, són les denominades “trobairitz”. Contesta les qüestions relatives a aquestes dones:

·   Quina és la situació de la dona a la societat medieval?

. de qui depenia sempre?

Depenien sempre de l`home de la casa, era qui tomava les decissions , i era qui a soles treballava , mentres la dona és la encargada de preparar el menjar, cuidar als fills i s`encargava de prestar atenció i satifer els desitjos de l`home.

. quin era el paper reservat a la dona en aquella societat?

Senzillament el paper de la dona en l'Edat Mitjana era el ser mare, ama de casa, no tenia coça i la seua opinió no era tinguda en compte per ningú. El sistema polític i econòmic d'eixa època era el Feudalisme, sistema injust i bàrbar

. com era el matrimoni entre nobles?

El matrimoni podia realitzar-se sense autorització dels pares, perquè l'Església considerava que era decisió de cada espòs. L'única condició era que anessen majors d'edat. En les comarques, la dona ho era als 12 anys d'edat i l'home als 14 anys. En la noblesa, la dona ho era als 15 anys i l'home als 18 anys. Entre els plebeus, la dona ho era als 12 anys i els hòmens als 13 anys. La cerimònia matrimonial havia de ser en dejú, abans del migdia i en públic. El sacerdot beneïa els nóvios. Els testimonis durant la benedicció, suspenien sobre els caps dels nóvios, un vel. Després s'examinava la genealogia, per a evitar que els nóvios foren parents.

. què passava si era adúltera?

Per mitjà d'esta forma d'entendre l'adulteri que entronca amb el Dret Romà, s'establia una clara desigualtat penal entre ambdós cònjuges a favor del baró. D'estes relacions extraconjugals de les dones naixien les deshonres que eren un atemptat a l'honor del marit i de la família, a la seua bona fama pública, que exigia ser restituïda amb el recurs a la sang i a la violència, amb la qual cosa es produïa una alteració de la pau ciutadana. Els furs medievevales castellans inspirats en el Fur Jutge, van dotar el marit del dret de matar a esposa i amants.

. què era el dret de cuixa?

Era el dret del senyor a tenir relacions sexuals amb una dona del seu domini a la seva nit de noces (i per tant a gaudir de la seva virginitat )

. què era la dona per a l’Església?

La dona no era molt important per a l’esgleseia, ja que tots els càrregs importants els ocupaven homes. Les dones podíen ser monjes.

. a nivell legal tenien drets d’igualtat amb els homes?

Les dones casades teníen molts menys drets que els homes, però les dones que vivíen soles teníen els mateixos drets que els homes.

. tenint en compte el que has dit anteriorment,la seua situació social, legal, va influir en l’aparició de les trobairitz? Com?

La gran diferència entre el nombre de trobadors i el de trobairitz conegudes dóna una idea de les escasses possibilitats que les dones tenien de realitzar-se literàriament, encara que fossin nobles. També és un indicador de la diferència en la cura que s’ha esmerçat a conservar l’obra dels trobadors i la de les trobairitz.

L’auge de l’obra de les trobairitz –la que ens ha arribat és escrita en occità- se situa sobretot entre 1135 i 1240. Si bé hi ha molts elements dels seus poemes que trobem també en els dels trobadors, tenen característiques pròpies i sobretot, aporten la visió poètica i literària de la dona – o d’un determinat tipus de dona, la dona noble i culta- a l’Edat Mitjana. A més, els de les trobairitz són poemes més frescos i de llenguatge més espontani que els dels trobadors, potser cenyits en excés a les normes de la poesia trobadoresca.