1. Indica els elements de la comunicació que intervenen en els següents actes comunicatius:

 

- Lola(E) llig una notícia(MISSATGE) al diari(CANAL)

- Una mare(E) reny el seu fill xicotet(R) que es porta malament

- El Conseller d’Economia(E) defensa els pressupostos davant(MISSATGE) les Corts Valencianes.(R)

2. Indica les funcions del llenguatge que hi predominen:

 

- Pere, deixa’m llegir en pau! (APELATIVA I CONATIVA)

- Les mosques i els mosquits són insectes. (INFORMATIVA)

- Quina xica més preciosa! (EXCLAMATIVA I EMOTIVA)

- Sí, sí, el sent perfectament. (FÀTICA)

- El subjecte és un element essencial de tota oració. (METALINGÜÍSTICA)

- I parlaré d’aquells per a qui el cos és presó de passions condemnades... (POÉTICA)

 

3. Analitza aquesta situació comunicativa i respon les preguntes:

“Un pare recrimina el seu fill per les notes de l’avaluació”

 

a) Relació emissor receptor: grau de formalitat

b) Canal emprat

c) Tema

d) Intenció (objectiva, subjectiva –text modalitzat o no modalitzat)

e) Context: àmbit, registre

 

A) Informal

B) Oral

C) Les males notes

D) L'intenció es de un text 

E) Àmbit col.loquial

5. Contesta veritable o fals:

 

- Els registres són els tipus de llengua propis de cadascun dels usos diferents de la llengua que es produeixen en l’entramat de les relacions socials. VERITAT

- Els registres o varietats funcionals estan en relació amb els usos de la llengua.VERITAT

- Els registres estan en relació amb els usuaris de la llengua.VERITAT

- Les varietats dialectals geogràfiques són un tipus de registre.FALS

- La temàtica, la formalitat, el propòsit i el canal són els factors que condicionen les formes de la llengua que usem.VERITAT

- Els registres tendeixen a la diversificació.VERITAT

- Els registres tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir la diferència entre uns i altres.VERITAT

- La llengua permet dir una mateixa cosa a través d’estils o registres diversos.VERITAT

1. Explique la diferència que hi ha entre la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de 
cada.
La varietat històrica: Les diferents formes de parlar segons el moment temporal.
La varietat diafàsica: varietats de la llengua determinades per la diferent situació de comunicació

2.  Definiu amb les vostres paraules què és la llengua estàndard.
La llengua estàndard és la llengua que parla i enten tot el món en les situacions formals.
3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

El català que parlava Ramon Llull. VARIETAT HISTÒRICA.

La diferència de parlar entre el teu oncle i tu. ESTÀNDARD.

La llengua de TV3. LLENGÜA NORMATIVA.

La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol. VARIETAT FUNCIONAL.

El parlar de València. VARIETAT  DIALECTAL.

5.
llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.

. parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.

. norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.

comunicació 2

LA COMUNICACIÓ II

Després de veure el següent vídeo i llegir aquest article expliqueu què és la variació lingüística i poseu exemples dels diferents tipus de variacions lingüístiques que hi apareixen i d'altres que conegueu:

https://youtu.be/o5mfTzfGp4A

TIPUS DE VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:

A) VARIETAT HISTÒRIQUES o DIACRÒNIQUES
B) VARIETATS GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES
C) VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES
D) VARIETATS FUNCIONALS O DIAFÀSIQUES

A) Les varietats històriques o DIACRÒNIQUES afecten bàsicament la història de la llengua. Totes les llengües han anat evolucionant a través del temps, i cada època es defineix per l’ús d’uns elements característics, encara que l’evolució de la llengua és molt lenta. Fins i tot, hi ha trets que singularitzen la llengua emprada per les generacions més joves en oposició a d’altres que caracteritzen la parla de les generacions de més edad. També en aquest cas, encara que el tema no ha estat gaire estudiat, podríem parlar de varietats diacròniques: la varietat juvenil i la varietat senil de la llengua actual.

B) Les varietats geogràfiques o DIATÒPIQUES són una altra de les diversitats existents en tota llengua. Aquestes divergències vénen donades per la relació que s’estableix entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comàrteixen unes característiques lingüíastiques comunes que les diferencies d’altres grups que habiten altres territoris de la mateixa llengua.

C) Les varietats socials o DIASTRÀTIQUES són aquelles que caracteritzen els diversos estrats o grups sòcio-culturals que componen tota societat lingüística. És evident que no parlen igual els botiguers que els economistas, encara que tots dos grups tracten el tema del comerç. Les varietats diastràtiques són també anomenades DIALECTES SOCIALS perquè els trets distintius que els caracteritzen són compartits pels membres de grups professionals, tècnics, socials, etc. En aquest sentit es pot parlar de dialectes o argots propis dels estudiants, dels metges, etc.

D) Els dialectes funcionals, també anomenats varietats DIAFÀSIQUES, estan determinades per les funcions concretes del discurs lingüístic en cada tipus de situació d’ús. Aquestes es vinculen a les funcions lingüístiques concretes. Així, mentre que els diversos funcionaris d’una institución poden emprar, a l’hora d’intercomunicar-se, unes variants lingüístiques diastràtiques pròpies de la seua peculiar parla, sols el vocabulari estructe de la funció administrativa pertany a la varietat diafásica.

És evident que no emprem la mateixa manera de parlar –el mateix registre lingüístic- quan parlem col.loquialment amb amics i parents amb els quals ens uniesen lligams afectius forts, que quan ho fem amb desconeguts o quan ens trobem en una situació comunicació més formal (discursos acadèmics, diàlegs erudits, exàmens, etc.)  

La llengua estàndard

Fora de la classificació anterior trobem un altre tipus de varietat, l’anomenada estàndard. Aquesta varietat facilita la comunicació entre els parlants d’una mateixa llengua. Aquesta fita s’aconsegueix seleccionant diverses característiques comunes de totes les varietats lingüístiques que té una llengua i n’exclou els localismes, perquè pretén arribar a un grau de formalitat elevat. És la llengua que empren els mitjans de comunicació tant orals com escrits i també l’administració, l’ensenyament. És una varietat de llengua que tothom entén.

COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ

Comunicació i funcions lingüístiques

Elements del procés de comunicació i funcions lingüístiques associades (Jakobson) 

En els elements que intervenen en la comunicació segons la direccionalitat que prenga la conversa, així com el seu missatge, podrem trobar diverses funcions. Hem de tenir present que en un text en pot aparèixer més d’una, així com també que segons el llibre que utilitzem o consultem podem trobar una denominació en lloc d’una altra per fer referència a la mateixa funció.

-FUNCIÓ EMOTIVA (O EXPRESSIVA):

Pretén expressar sentiments, opinions, crítiques de l’emissor.
Usa exclamacions, interjeccions.

Ex : Ostres! Avui faré tard.

-FUNCIÓ APEL·LATIVA (PERSUASIVA O D’INCITACIÓ): 

Pretén provocar una resposta en el receptor, ja siga adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convéncer-lo.
Al text apareixen vocatius (referència a algú que escolta, normalment entre comes), imperatius, construccions amb imperatius. Predomina en els textos argumentatius, publicitaris o propagandístics.

Ex: Manel, vine! Però no fumes per favor.

-FUNCIÓ INFORMATIVA (REFERENCIAL O DENOTATIVA):

Pretén transmetre informacions objectives sobre el referent.

Usa la 3a persona, construccions impersonals (sense subjecte).
Textos: informatius, explicatius, notícies periodístiques, els articles científics, els resums de textos, els informes, els currículums.

Ex: La fórmula de l’àcid sulfúric és H2O SO4.

-FUNCIÓ FÀTICA (DE CONTACTE):

Pretén establir, matenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. El canal s'obre o es tanca amb certes fórmules estereotipades: Hola! Adéu!, en la llengua oral mitjançant expressions com: és clar, és clar, determinades articulacions com MM…MM i en llengua escrita per mitjà d’una bona caligrafia i una ortografia impecable.

Ex: Em sents bé? Estàs al cas?

-FUNCIÓ POÈTICA (RETÒRICA O ESTÈTICA):

Pretén posar en relleu la forma del mateix missatge, jugar amb la manera com usem la llengua. Apareix en literatura, en la publicitat, en els acudits.
Ex: En aquella càlida vesprada, aimada tota ella, els ocells ja estaven a joca.

-FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:

Pretén aclarar o explicar el codi. Ho fa a través de determinades expressions com per exemple, “això significa », « és a dir », per a explicar el codi. Predomina en diccionaris i gramàtiques.

Ex: Aqüífer significa que porta o segrega aigua.

EXERCICIS:

- Cerca un text per internet on abunde la funció informativa o expositiva i justifica el perquè.

- Busca un text que tinga la funció estètica o poètica i justifica el perquè.

 

Aspectes verbals i no verbals de la comunicació

 

En la comunicació podem utilitzar el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal és un sistema convencional que s'expressa a través de senyals i símbols. La comunicació no verbal fa referència a la comunicació realitzada per mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal; conscients o no, aquesta és, doncs, la principal forma de comunicació amb els altres.

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbals. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... La comunicació no verbal està compresa per multitud de factors: Aspecte exterior.  Moviments.   Expressió del rostre, gesticulació.   Postura.   Veu.   Tacte.  Ús de l'espai, proximitat física.  Els gestos amb les mans.  Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu.  Mirada. Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc. Per a expressar emocions, desig o aversió.  Silenci. Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord; distint també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retiri, etc.

LLIBRE DE LES BÈSTIES

He triat aquest llibre perque em crida mes  l`atenció que l`altre perque els llibres de Ramon Llull sempre són molt entretinguts.
Preferisc aquest tipus de llibres als que sòn com l`ocell de foc perque els d`història , hi ha moments que m`avorrisquen com llector.
https://archive.org/details/llibredelesbest00llulgoog

      L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat

bé (adverbi de mode)                      be (nom lletra)   bóta, bótes (recipient)                    bota, botes (verb botar / calçat)   déu (divinitat)                                  deu (número; font; verb deure)   dóna/es (verb donar)                      dona/es (senyora)   és (verb ser)                                    es (pronom feble)   fóra (verb ser)                                  fora ( adverbi de lloc)   mà (part del cos)                              ma (possessiu)   més (adverbi quantitat)                    mes (part de l’any)   mèu, mèus (veu del gat)                 meu, meus (possessiu tònic)   mòlt,a/s/es (verb moldre)                molt,a/s/es (quantitatiu)   món (tot allò creat)                          mon (possessiu àton)   móra, móres (fruit siveltre)           mora, mores (dona musulmana)   nét, néta, néts, nétes (parentiu)     net, neta, nets, netes (no brut)   ós, óssos (animal)                          os, ossos (part del cos)   pèl, pèls (cabells)                           pel, pels (contracció prep + art)   sé (verb saber)                                 se (pronom feble)   sí (afirmació)                                     si (condicional)   sóc (verb ser)                                    soc (calçat)   sòl (terra)                                          sol (astre/nota/verb soler   són (verb ser)                                    son (de dormir / possessiu)   té (verb tindre)                                 te (infusió; lletra; pronom feble)   véns, vénen (verb vindre)                  vens, venen (verb vendre)

Cançó i accents

1.    Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i diacrític on calga.

                          CORREN                                                                        

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, 

imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, 

aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir que sóc avui,

una gota em cau mentre una altra em treu la set.

Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     

que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em disparava.

raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolucio dins meu, la sedueixo i es transforma.

No no no no no no no no, s'esborren, 

en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? 

Nena, no és broma.
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes. 

(Tornada) 

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga:

No té més remei que pagar el que deu.

Ha portat els bens a pasturar.

El meu germà sol passejar pel camp totes les vesprades.

Em fan mal tots els ossos.

No te mai temps per a mi.

De son que tinc em fan mal els ulls.

No se com  pots suportar-ho.

Jo sóc el major dels germans i he deixat el cotxe més net.

He vingut pel camí vell.

Si vénen prompte, acompanya’ls a vore si ho vens tot.

3.    Escriu una frase amb cada grup de paraules:

• Mòlta, molta, dóna: Dóna-li molts grams de cafè  per a que estiguen tots mòlts
• Sòl, móra, mà: He agafat amb la mà, la móra que s'ha caigut al sòl                  
• Mèu, són, bóta: Els gats que fan mèu són a la bóta.

4.    Posa els accents gràfics i diacrítics:

Lluís va fer els exàmens la mar de bé.

Tot aquell vi no cabrà en una sola bóta.

A l’època grega estava ple de deus, deesses i semideus.

No dónes res aquelles pobres dones.

És el millor amic que tinc.

A l’ós panda li han trencat un os de la mà dreta.

Pel que veig, el que volen és prendre’t el pèl.

Jo sé qui ho ha fet.

El sòl de casa té fulles grogues pintades.

Tu véns ací i sé que vens més café mòlt que malta.

Totes les paraules acabades en -esa son sonores
dins, fons, trans s'escriuen amb una s per transició però són sonores
-Zero.

-Onze.

-Dotze.

-Tretze.

-Catorze.

-Dèsset.

-Certesa .

-Tendresa.

-Colze.

-Zoològic.

-País

-Veí

-Veïna

ELS SONS DEL VALENCIÀ.

 

1. Copia les següents paraules en la casella corresponent

Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència 

Paraules amb e oberta	Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r	Novel.la  Arrel  Caravel.la  Mel  Ferro  Serra  Cel.lula  Varicel.la
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u	Preu
c) En termes científics	Encèfal  Fèmur  Nervi  Mèdic
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta	Inepte  Subjecte  Recepta  Perfecte
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles	Acadèmia  Equivalència
f) En altres paraules	Pètal  Perpetu  Obsequi  Tendre

2.  Copia les següents paraules en la casella corresponent:

Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola

Paraules amb o oberta	Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals	Boig  Roca  Alcoi  Dijous  Això  Bou  Soia  Heroi
b) En els termes científics i erudits	Morta  Neurosi  Oli  Esteroscopi  Fibrosi  Dòmino  Òrfena  Microbi
c) En quasi totes les esdrúixoles	Dòmino  Història
d) En les terminacions: - oc / oca        - oig / oja      - ol / ola - ort / orta      - ot / ota        - ossa	Roja  Perol  Pot  Carrossa  Albercoc  Granota  Cassola  Groc  Porta  Cresol  Bajoca  Picota  Grossa  Gentola

Les consonants     

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 

   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   

   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.

- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:

a)    El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la 

pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.

b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores

		Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar
Oclusives	Sorda	pare		castell			cuina
	Sonora	cobrar		fada			ganes
Fricatives	Sorda		confiar		sant	Xàtiva
	Sonora		veure		zebra	Jaume
Africades	Sorda				potser	Conxa
	Sonora				setze	metge
Vibrants	Simple				cara
	Múltiple				roda
Laterals					mel	llavar
Nasals		muntó			plàtan	ronya

 

 3.Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor : cosa , donzella, tros, disfresses, ocells, soltera, colze, Rússia, zebra, traces.
 

Sord: Cosina. Soltera. Disfresses, Rússia, Tros,

Sonor: Cosa, , Zebra, Ocell, Ciutat, Traces , Donzella, Colze

4.  Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:

v  -- labiodental  fricativa sonora
g  --palatal lateral         
ll --palatal lateral  
tz--palatal alveolar sonora