COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ

Comunicació i funcions lingüístiques

Elements del procés de comunicació i funcions lingüístiques associades (Jakobson) 

En els elements que intervenen en la comunicació segons la direccionalitat que prenga la conversa, així com el seu missatge, podrem trobar diverses funcions. Hem de tenir present que en un text en pot aparèixer més d’una, així com també que segons el llibre que utilitzem o consultem podem trobar una denominació en lloc d’una altra per fer referència a la mateixa funció.

-FUNCIÓ EMOTIVA (O EXPRESSIVA):

Pretén expressar sentiments, opinions, crítiques de l’emissor.
Usa exclamacions, interjeccions.

Ex : Ostres! Avui faré tard.

-FUNCIÓ APEL·LATIVA (PERSUASIVA O D’INCITACIÓ): 

Pretén provocar una resposta en el receptor, ja siga adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convéncer-lo.
Al text apareixen vocatius (referència a algú que escolta, normalment entre comes), imperatius, construccions amb imperatius. Predomina en els textos argumentatius, publicitaris o propagandístics.

Ex: Manel, vine! Però no fumes per favor.

-FUNCIÓ INFORMATIVA (REFERENCIAL O DENOTATIVA):

Pretén transmetre informacions objectives sobre el referent.

Usa la 3a persona, construccions impersonals (sense subjecte).
Textos: informatius, explicatius, notícies periodístiques, els articles científics, els resums de textos, els informes, els currículums.

Ex: La fórmula de l’àcid sulfúric és H2O SO4.

-FUNCIÓ FÀTICA (DE CONTACTE):

Pretén establir, matenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. El canal s'obre o es tanca amb certes fórmules estereotipades: Hola! Adéu!, en la llengua oral mitjançant expressions com: és clar, és clar, determinades articulacions com MM…MM i en llengua escrita per mitjà d’una bona caligrafia i una ortografia impecable.

Ex: Em sents bé? Estàs al cas?

-FUNCIÓ POÈTICA (RETÒRICA O ESTÈTICA):

Pretén posar en relleu la forma del mateix missatge, jugar amb la manera com usem la llengua. Apareix en literatura, en la publicitat, en els acudits.
Ex: En aquella càlida vesprada, aimada tota ella, els ocells ja estaven a joca.

-FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:

Pretén aclarar o explicar el codi. Ho fa a través de determinades expressions com per exemple, “això significa », « és a dir », per a explicar el codi. Predomina en diccionaris i gramàtiques.

Ex: Aqüífer significa que porta o segrega aigua.

EXERCICIS:

- Cerca un text per internet on abunde la funció informativa o expositiva i justifica el perquè.

- Busca un text que tinga la funció estètica o poètica i justifica el perquè.

 

Aspectes verbals i no verbals de la comunicació

 

En la comunicació podem utilitzar el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal és un sistema convencional que s'expressa a través de senyals i símbols. La comunicació no verbal fa referència a la comunicació realitzada per mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal; conscients o no, aquesta és, doncs, la principal forma de comunicació amb els altres.

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbals. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... La comunicació no verbal està compresa per multitud de factors: Aspecte exterior.  Moviments.   Expressió del rostre, gesticulació.   Postura.   Veu.   Tacte.  Ús de l'espai, proximitat física.  Els gestos amb les mans.  Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu.  Mirada. Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc. Per a expressar emocions, desig o aversió.  Silenci. Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord; distint també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retiri, etc.