jueves, 29 de septiembre de 2016

1. Explique la diferència que hi ha entre la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de 
cada.
La varietat històrica: Les diferents formes de parlar segons el moment temporal.
La varietat diafàsica: varietats de la llengua determinades per la diferent situació de comunicació



2.  Definiu amb les vostres paraules què és la llengua estàndard.
La llengua estàndard és la llengua que parla i enten tot el món en les situacions formals.
3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

El català que parlava Ramon Llull. VARIETAT HISTÒRICA.
La diferència de parlar entre el teu oncle i tu. ESTÀNDARD.
La llengua de TV3. LLENGÜA NORMATIVA.
La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol. VARIETAT FUNCIONAL.
El parlar de València. VARIETAT  DIALECTAL.

5.
llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.
. parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.
. norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.


No hay comentarios:

Publicar un comentario