cada.
La varietat històrica: Les diferents formes de parlar segons el moment temporal.
La varietat diafàsica: varietats de la llengua determinades per la diferent situació de comunicació
2.
Definiu amb les vostres paraules què és la llengua estàndard.
La llengua estàndard és la llengua que parla i enten tot el món en les situacions formals.
3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:
La llengua estàndard és la llengua que parla i enten tot el món en les situacions formals.
3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:
El
català que parlava Ramon Llull. VARIETAT HISTÒRICA.
La
diferència de parlar entre el teu oncle i tu. ESTÀNDARD.
La
llengua de TV3. LLENGÜA NORMATIVA.
La
varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol. VARIETAT
FUNCIONAL.
El
parlar de València. VARIETAT DIALECTAL.
5.
llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.
5.
llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.
.
parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les
possibilitats que li ofereix el codi.
.
norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el
context en què cada parlant ha d'expressar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario