preguntes de ¨ELL LIBRE DE LES BÈSTIES¨

1. En la introducció al llibre Roc Casagran ens diu que el Llibre de les bèsties no és un simple conte ni està pensat com un divertiment. Es tracta d’una obra profunda que Llull escriu amb una finalitat: conduir-nos cap al Bé. La seua intenció és, doncs, didàctica i moralitzadora. Ens fa veure el comportament miserable de l’ésser humà i ho fa situant-nos davant un grup de bèsties en les quals ens podrem reflectir com si es tractara d’un espill: l’engany, la traïció,  l’enveja, la mala fe, … de l’home apareixeran representats en aquests animals.

En la pàgina 85 del llibre de text (“Valencià: llengua i literatura”) tens explicat el que significa fer una literatura moralitzant i didàctica. Una vegada llegida aqueixa informació, extrau del Llibre de les bèsties un exemple de moralització i un altre de didactisme. 

    -L`obra de Ramon Llull és didáctica ja que en cada historia que conten els animals intenten canviar la conducta, les actituds, els hàbits, els pensaments, i dona una lliçó moral.

Va dirigida a les persones adultes ja que tracta zones que els més petits no podrien entendre.

  

Exemple de moralització: el rei dels humans hauria de preocupar-se menys de si mateix i més  del seu poble perquè únicament vol el seu benefici.

Exemple de didactisme:amb les  històries que narra, indica que l’àstucia pot amb la força i el poder.

2. Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges. Resumeix-ne tres de les que més t’hagen agradat, encuriosit o impactat.

Una de les històries que més me ha agradat és quan la rabosa li conta a l'elefant una manera de matar el rei, dient-li que el seu sopar, una llebre, ha sigut menjat per altre rei lleó. El lleó enfadar va anar en busca de l'altre lleó, i es llança cap el seu refleix en una bassa, morint ofegat.

-La història del capitol IV de l`ermità que baixa de la seua ermida a parlar amb el rei de mals costums8 (amb un Consell malvat, fa sofrir els súbdits) a on l`ermita baixa per a fer entrar en raó al rei, pels perjudicis que està causant al seu poble. -Ens explica que la rabosa vol insinuar una traïció justificada del bou.

.-Altre de les històries que m'han agradat molt és la que li conta la rabossa al lleó quan el bou esta mugint. Una serp li robaba els ous a un corb, i aquest que sap que no pot lluïtar físicament, decideix robar-li una diadema d'or a la princesa, i va donar-se-la a la serp. Poc després tot el poble anà a per la diadema, i la serp va ser morta.

3. Quina creus que és la funció d’aqueixos exemples, és a dir, amb quina finalitat els intercala Llull?  Creus que aconsegueix el que es proposa?

-Llull vol posar exemples més fàcils d'entendre, on la seuafinalitat es moralitzar i els intercala molt ingeniosament en l'història, fent-la més fàcil, 

Ho aconsegueix  tal i com el preten , que és fer pensar al llector , i la seua moralitat.

 4. Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral.lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta.

La cort que el rei es troba una població molt disgustada amb el seu monarca i el seu regant, i està formada  per la reina, el rei, els cavallers i les seues dames. Tant el príncep com la cort actuen de mala gana, ja que no respeten  al poble, i aquest és molt pobre degut a la mala gestió i a les festes tan cares  que el rei organitza.

Aço és molt paregut amb l'actualitat, on els polítics miren pel seu bé en compte de mirar pel bé del poble, que és el seu trebala l`hora de formar un gobern , em referisc.

  5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze

.-Lleó. Ocupa el lloc que la tradi­ció literària li ha atorgat: és el rei de tots els animals. Les causes d'aquest privilegi són naturals: la feresa, el coratge, la presència física i un cos equilibrat

-Rabosa: Sense ella no hi hauria narració. És presen­tada com la més traïdora de totes les bèsties  No destaca per les se­ves qualitats físiques, ja que és petita i poc corpulenta, sinó per les psíquiques: l'astúcia i l'habili­tat mental

-Lleopard.  Per les seves caracte­rístiques físiques se'l pot consi­derar, juntament amb l'onça, un semblant del lleó. És molt lleial i aquesta vir­tut li  impedeix regnar derrocant al lleó.

-Elefant. És un animal herbívor que s'oposa activament a l'elec­ció del lleó com a rei, és molt gran, però molt temoròs.

-Bou:  és, dels herbívors, un dels que s'oposa més a la figura del rei, i en pagarà les conse­qüències. És gros, ingenu i de ra­onaments senzills

  6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra. 

   Kalila i Dimna és una col.lecció de contes d'orígen oriental, que descriuen com han de comportarse els prínceps a través de moltes històries en les que els animals son els protagonistes, molt paregut al Llibre de les bèsties.

  7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la).

És presen­tada com la més traïdora de totes les bèsties, és astuta perque les posa idees  dins del cap de tots els animals que interfereixen  , i molt inteligent perque  preten destronar al lleó siga com siga , és manipuladora , pero a la mateixa vegada es fiel a les seues promeses com em vist al llibre. Es mala i egoista ja que preten gobernar.

8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques i psicològiques presenta?

Aquest home parla en representació del poble, ja que és molt poble i desarrapat. Jo crec que representa a Deu, intenta fer pensar/reflexionar als monarques i als assistents de la festa.

Presenta una llarga barba, i unes robes velles, les quals dónen a entendre la situació del poble degut al actual rei. Psicologicament és un home que pareix un filòsof , o un moralista.

9. També en aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica quin concepte té de cadascun i posa exemples on ho veiem.

ERMITANS: L'ermità és l` individu que habita en un lloc solitari a fi de viure la seua vida aïllat dels altres, la majoría de vegades amb un motiu cristià.

JUGLARS: Un joglar era un artista ambulant en l'Europa medieval. A canvi de diners o menjar, oferia el seu espectacle guia de carrers en les places públiques, i de vegades era contractat per a participar com a atracció i entreteniment en les festes i els banquets dels reis i nobles

10. El llibre de les bèsties pot llegir-se com una obra autònoma, però en realita forma part d’una altra obra més extensa: Fèlix o Llibre de Meravelles. Busca informació sobre quan i on va escriure Llull aquesta obra, amb quina finalitat, en quines parts està dividida...

Ramón va escriure aquesta novel.la en la seua primera estança a París, entre 1287 i 1289. El llibre té funció d'enciclopèdia, però per a fer més fàcil li don un caracter narratiu. Està format per deu llibres que tracten:

1. Sobre Déu

2. Sobre els àngels

3. Sobre el cel

4. Sobre els elements

5. Sobre les plantes

6. Sobre els metalls o minerals i l'alquímia

7. Sobre els animals

8. Sobre l'ésser humà en tots els seus aspectes

9. Sobre el Paradís

10. Sobre l'Infern

11.  Llull va viure en una època on la societat estava rígidamentd dividida en classes, la societat estamental, de la qual tens la representació clàssica més amunt. Busca en el llibre dues històries on quede patent que Llull és un defensor d’aquest tipus de societat.

Un exemple molt clar es quan Ramon Llull posa com a referent al que seguir a Déu, a l`hora del que hi ha que fer ,tindre com exemple a seguir als apostols, ( els infidels que esten en pecat).

Altre exemple és quan parla del rei com si fòra una divinitat , gracies a que segons ell es el representant de Déu al seu regne i , té que ser humild i just

12. En l’obra veiem també la típica misogínia medieval.  El sotmetiment de la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més, objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser  boig o diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre.

Un clar exemple de misogínia és quan la lleoparda és tractada com un objecte per  enfurir

 al lleopard, ja que el lleó a soles  es fixa en ella quan s`ho diu la rabossa.

  

Un segon exemple, es quan el gall diu que no sap com l'home no pot gobernar sobre una dona, si ell pot gobernar sobre deu gallines, i que l'home ha de apalear i donar de comer a la dona.

13. Reflexiona sobre el final de l’obra. Hi preval la justícia? Com interpretes que el rei no siga destronat?

Vaig a reflexionar sobre el final de l`obra, preval la justicia perque el lleó fou el que va sortir elegit quan  es va fer la votació pel que el lleó s`el mereix. Interprete que el rei no siga destronat d`una manera bona perque va ser l`elegit, donc por l`altra banda em pareix mal que siga al tró perque va faltar al respecte del lleopard amb la seua lleoparda.

14. Al final de la història sembla que Llull ens diu la finalitat amb què l’ha escrita. Per a què i per a qui l’escriu?  El que pretén aconseguir es pot estendre a tota  la societat? Explica’t.

Ramón Llull escriu esta obra per a fer reflexionar als llectors ( aquest llibre es per a persones adultes amb conciencia) de com tenen que gobernar els caps de l`Estat o de gobern.