comentaris i obres per a estudiar

COMENTARIS

Ausiàs March

        Lo temps és tal que tot animal brut (salvatge)

                                               

Lo temps és tal que tot animal brut

requer amor, cascú trobant son par;

lo cervo brau sent en lo bosch bramar,

e son fér bram per dolç cant és tengut;

agrons e corps han melodia tanta

que llur semblant, delitant, enamora;

lo rossinyol de tal cas s'entrenyora, (s'estranya)

si lo seu cant s’anamorada spanta.

E, donchs, si’m dolch, lo dolrre m'és degut

com veig amats menys de poder amar,

e lo grosser per apte veig passar:

Amor lo fa ésser no conegut.

E d'açò’m ve piadosa complanta

com desamor exorba (encega) ma senyora,

no conexent lo servent qui l'adora

ne vol penssar qual és s’amor ne quanta.

No com aquell qui son bé ha perdut,

metent a risch, si poria guanyar,

é, vós amant, que’m volguésseu amar

delliberat: no ssón amor vengut.

Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;

ma voluntat Amor la té’n penyora,

e ço de que mon cor se adolora

és com no veu ma fretura (sofriment) qu’és tanta.

Tornada

Lir entre carts, ab milans caç la ganta

y ab lo branxet la lebre corredora:

assats al món cascuna vividora,

e mon pits flach lo passi de Rams canta.

Explicació del contingut: L’amor és injust. No solament no gratifica els seus servidors fidels, que no reben la correspondència de les seues estimades, sinó que es complau a satisfer el desig amorós dels qui no ho mereixen.

En la 1a estrofa inverteix el valor que els trobadors li donaven als elements naturals durant la primavera, amb l’omnipresència brutal de l’instint, de tal manera que el rossinyol, que té un cant melodiós i dolç, espanta la femella, mentre que els altres animals salvatges aconsegueixen que les seus veus semblen agradables.

Per aquest motiu, el protagonista se sent dolgut en la 2a estrofa ja que la seua estimada no  sap amb quina qualitat i quantitat l’estima.

Per això en la 3a estrofa es compara amb algú que ho ha perdut tot, vestit com un captaire (algú que demana almoina) només amb un mantell de roba basta ja que la seua voluntat la té al servei del seu amor no correspost.

En la tornada es dirigeix a la seua estimada amb el pseudònim “llir entre cards”, un “senyal” dels que utilitzava Marc per amagar el nom autèntic de la seua estimada. Utilitza dues imatges per evidenciar la desproporció abismal que hi ha entre els objectius que persegueix i els mitjans de què disposa amb l’afirmació que caça cigonyes amb milans i llebres amb gossets. La feblesa del poeta és evident quan acaba emprenent una acció desproporcionada: cantar tota la passió de Jesucrist amb el seu pit feble, en contraposició a la vitalitat dels animals.

Té quatre estrofes, amb huit versos cadascuna, cada vers té deu síl·labes de 4+6, de rima consonant, el seu esquema mètric és: ABBACDDC. És s’art major. ELsenyal és: llir entre cards, referint-se a que és única.  El tema principal és l’ amor injust. El seu argument es pot resumir en: l’amor injust amb el que viu el protagonista, on els seus poemes tan dolços i melòdics espanten a la seua amada, que pareix que el seu amor no és correspost mentre que al seu voltant, es satisfà el desig amorós del qui no ho mereixen. L’estrctura és lineal, perquè conta.

Sant Vicent Ferrer

Gràcies als reportadors, tenim escrits els sermons que predicava San Vicent Ferrer. Utilitzava cites de la Bíblia en llatí. Utilitza un llenguatge col·loquial dirigint-se directament al seu auditori. Utilitza la pregunta. I posa com a model a seguir els sants. Sempre parlava en valencià i tot el món l'antenia perquè utilitzava expressions llatines i molt col·loquials.

Eiximenis: Mercader ambiciós i el diable

Es tracta d'un mercader que va la catedral i veu la imatge del diable. En l'últim paràgraf es troba la lliçó moral, en la que es critica l'ambició. Pertany a una posa religiosa i moral. Podem dir que el tema que tracta és: l'ambició no ens porta a cap lloc. Està dirigit al poble utilitza expressions que ens ajuden a entendre que no soles estava dirigit a la societat aristocràtica.
A l'hora de relacionar aquest text amb altres, ens recorda al Conde Lucanor, on un noble li demana consell al seu amic cada capítol i aquest li dóna una possible solució als seus problemes. Aquesta referència a l' objectiu del sermó que és el didactisme, és a dir, donar una lliçó moral.
Per a concloure, hem de dir, que aquest fragment del dotzé llibre de Lo Crestià tracta d' explicar la importància de l' acció cristiana de rebutjar tota acció ambiciosa.

Resum

• 
  Obres i autors misògins o defensors de la dona. →  tots els autor de la literatura religiosa i moralitzant, excepte Isabel de Villena.
• Novel·listes o poetes. →  Jaonot Martorell, Jaume Roig, Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena i Ausiàs March, Jaume Roig (els primers novel·listes i els següents poetes)
• Moralistes-teocentristes o humanistes. →  Moralistes teocencristes →  Jaume Roig, Eiximenis, San  Vicent Ferrer, Isabel de Villena. Humanistes →  Ausiàs March, Joanot Martorell
• Cavallers, burgesos (metges, funcionaris), religiosos →  Cavallers →  Ausiàs March, Joanot Martorell. Religiosos →  Isabel de Villena, San Vicent Ferrer, Eiximenis. Funcionari →  Eiximenis, Jaume Roig.
• Autors d'obres del mateix gènere: Llibre de les dones, Vida de Jesucrist. →  Llibre de les dones →  Eiximenis, Jaume Roig. Vida de Jesucrist →  Isabel de Villena i Eiximenis
• Autors que es coneixien i tenien un vincle familiar o laboral. → Ausiàs March i Joanot Martorell, eren cunyats. I Isabel de Villena i Jaume Roig, aquest últim era metge del convent que dirigia Isabel de Villena.
• Autors que s'oposen ideològicament amb les seues obres. →  Joanot Martorell i Jaume Roig, per la misogínia. En general els humanistes amb els teocentristes.
• Obres que empren un registre col·loquial o un registre formal. → Col·loquial → Eiximenis, sermons, Isabel de Villena. Formal → Martorell, March,
• Obres on predomina l'amor i l'erotisme, o bé les que predomina la moralitat cristiana. Amor →  Tirant lo Blanc, Ausiàs March. Moralitat cristiana →  Isabel de Villena
• Obres serioses i amb humor. →  Humor →  Jaume Roig i El Tirant. Seriós →  La resta
• Obres que transcorren en diferents llocs per on viatgen els protagonistes, obres que es refereixen a un lloc concret. →  Llocs diferents →  Tirant lo Blanc, L'Espill de Jaume Roig. Llocs concrets →  la resta
• Obres realistes, fantàstiques i obres satíriques. → Realista → Tirant. Satíric →  Jaume Roig. Fantàstiques →  Cuira e Güelfa
• Obres anònimes, autors que només han escrit una obra, autors que han escrit obres variades,  autors que no han escrit. → Anònima → Cuira e Güelfa Una sola obra →  Jaume Roig, Joanot Martorell i Isabel de Villena. Autors que han escrit obres variades → Ausiàs March. Autors que no han escrit →  Sant Vicent.