EL MERCADER DEL DIABLE: COMENTARI

Mercader del diable

Deus saber que a Mallorques havia un mercader qui, entrant en la Seu e faent gràcies a Déu, aprés que fos vengut de son viatge, encès candeles per los altars, e a la fi sobrà-li’n una; e viu aquí la imatge del diable, e dix entre si mateix així:

-Per ma fe, puis tots los sants han haüt de mes candeles e em sobra aquesta, aitambé te n’hauràs.

Així, que encès la candela aquella a la imatge del diable.

E, al vespre, durment, somnià en son llit que lo diable li apareixia fort alegre, faent-li gràcies de la honor que feta li havia, dient que cent anys havia que estava pintat en aquella esgleia e mai no trobà qui tanta honor li faés; per la qual cosa ell deïa que demanàs què es volgués, e ell dar-li-ho hia tantost.

E lo mercader demanà molts diners. Dix lo diable:

-Jo te’n daré assats.

E fonc li vijares que el menàs en un gran camp; e aquí féu-lo cavar, e trobà una gran olla d’or plena.

-Ara -dix lo diable- sia tua, e amaga-la aquí amteix; e torna-hi de nits, e port-la-te’n per guisa que ningú no la veja.

Dix lo mercader, quan hagué coberta l’olla del tessor:

-Ací volria lleixar qualque senyal, sobre aquest lloc on era l’olla; e açò per tal que conega on serà.

E com lo dit mercader, girant-se de totes parts no trobàs pedra ne fust, neres ab què hi lleixàs senyal, dix-li lo diable:

-Vols fer bé? Puis que no trobes res ab què hi lleixs senyal, fes tos afers sobre lo lloc on és l’olla, e açò romandrà-hi per senyal.

E com lo mercader fenyés ço que lo diable li consellava, lo diable se n’anà, e lo mercader se despertà ab infinit goig, esperant que anàs al camp aquell que havia vist en somnis, e que prengués lo dit tessor. E reconegué-se, e trobà que tot s’era sullat dins son llit. E dix entre si mateix per escarn:

-Ara havem prou diners e pecúnia! Aquest és lo tessor qui dóna lo diable, car d’altre no en pot dar. Ara façam-li honors, eell per bones gràcies sullar-nos ha tots, de cap a peus!

Vet lo diable com escarní a aquest. Semblant se fa de tots aquells qui per mà sua volen ésser rics-hòmens, car a la fi tots ne van enganats. E meresquen que així elsen prena, car fan Déu del diner, lo qual volen créixer e multiplicar sens fi.

COMENTARI:

En relació al gènere literari a què ens enfrontem, observem que pertany a la prosa religiosa i moral . Llegit el text podem definir el tema que tracta com L’ambició no ens porta a cap lloc.

Quant al resum, ens trobem front a una narració. Un mercader de Mallorca arriba a la Seu per donar gràcies als sants encenent-los un ciri. Com li’n sobra una li l’encén a un quadre del diable i aquest, en somnis li ho agraeix. Com a recompensa deixa al mercader demanar-li allò que vulga i ell, li diu que vol diners. Al somni, el diable li mostra on amagava una olla plena de diners a un camp, que podria arreplegar al dia següent. Per senyalar el lloc, el mercader fa les seues necessitats al lloc on l’hagué soterrada. En despertar, veié que s’havia fet tot al llit i s’adonà que aqueixa fou la recompensa que el diable li féu Aprofitant aquests trets relacionats amb l’estil podem deduir que està dirigit al poble, car algunes expressions com ara s’havia cagat al llit ens ajuden a entendre que no soles estava dirigit a la societat aristocràtica

 A l’hora de relacionar aquest text amb altres ens recorda al Conde Lucanor, on un noble li demana consell al seu amic cada capítol i aquest li dóna una possible solució als seus problemes fent servir-se de contes  als quals queda perfectament reflectit l’ensenyament moral.

  Aquesta relació faria referència a l'objectiu del sermó que és el didactisme, és a dir, donar una lliçó moral.
El tema de l’obra: l’ambició porta sempre al desastre.

Per tal de concloure el comentari hem de dir que aquest fragment del dotzé llibre de Lo Crestià tracta d’explicar la importància de l’acció cristiana de rebutjar tota acció ambiciosa.
El context històric i social és el de la literatura religiosa i moral que intentava frenar l’arribada dels nous pensaments humanístics.