LA LITERATURA MEDIEVAL
Context històric i social
Anomenem edat mitjana a un període
d’aproximadament deu segles que va des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals
del segle V dC fins a la fi del segle XV. Amb el nom de mitjana, ens referim al període intermedi entre l’edat antiga i l’edat moderna.
Per
als europeus de l’edat mitjana només existia el seu continent i
part d’Àfrica i d’Àsia. Així, per a un valencià, les notícies
d’exploradors que
havien arribat fins a la Xina o a l’Àfrica eren sols llegendes i també
es
pensava, per exemple, que l’oceà Atlàntic estava ple de monstres marins,
o que
a les zones no explorades del planeta habitaven homes sense cap.I per
suposat, creien que la Terra era plana, que es trobava al centre
de l’univers i al seu voltant giraven tots els planetes.
Com podem veure, en l’edat mitjana les persones no
tenien massa coneixements del món, tanmateix, no se sentien ignorants ja que
pensaven que tot el que els calia saber ho podien explicar amb les paraules de
la Bíblia i la doctrina de l’església. I és que en aquesta època hi havia un
fort sentiment religiós, de manera que es donava més importància a la vida
eterna que a les coses terrenals; per això tothom concentrava els seus esforços
a no pecar i a salvar l’ànima.
La
societat medieval
La societat medieval es
basava en un sistema feudal amb fortes desigualtats entre les classes socials.
- El rei governava i
tenia poder absolut
- La noblesa constituïa una minoria que acumulava grans riqueses i
privilegis i exercia un fort domi sobre la
resta de classes socials
- Els clergues es trobaven al mateix nivell social que la
noblesa. El seu poder se centra en el domini de la
cultura escrita i del control del pensament de la societat, com a censors dels
comportaments no cristians.
- Els burgesos (artesans i comerciants) i gaudien d’un cert poder i
de riqueses.
- El poble és la classe més nombrosa, integrada per persones
analfabetes sotmeses a una esclavitud
quasi total i a unes condicions de vida miserables.
El naixement de la literatura
L’edat mitjana
és també el temps en què el llatí diversifica i es consoliden les diverses
llengües romàniques. Pel que fa a les nostres terres, els primers textos
escrits en català són de caràcter religiós; Les Homilies d’Organyà i el
text legal Llibre jutge, ambdós del s. XII.
Les obres
literàries escrites encara tardarien a aparèixer, ara bé, hi ha constància de
nombroses manifestacions orals amb els següents trets:
- Transmissió
oral: hi havia poca gent que sabia llegir de manera que la literatura
es difonia oralment mitjançant cançons o les recitacions dels joglars.
- Autor
anònim: els creadors de moltes obres medievals no solen signar les obres.
- Intenció
didàctica: la literatura s’utilitza per a donar exemple de bons comportaments,
difondre els valors cristians o donar a conèixer episodis bèl·lics.
LA LÍRICA:
POESIA TROBADORESCA
Les primeres
composicions de lírica culta feta a les nostres terres s’anomena poesia
trobadoresca.
Aquestes
peces s’escrivien i es cantaven en una llengua distinta al català; es crea i es
canta en occità (o provençal). El canvi de llengua es deu al fet
que dites composicions fetes pels nostres creadors s’inspiren en les
produccions dels trobadors del sud de França (Occitània) i utilitzen la llengua
dels trobadors, la qual es considerada com la llengua de prestigi per a la
lírica.
El tema
fonamental de la poesia trobadoresca és l’amor cortés, que consisteix en
l’aplicació de l’esquema social del feudalisme a la relació amorosa i eròtica.
Així, el trobador, o creador, s’identifica amb el vassall que
escriu composicions d’amor a la seua dómina, sovint una dama casada de
classe alta.
La
relació es desenvolupa davant els ulls dels altres cortesans, aquests són
anomenats lausegiers, els que no dubtaran alertar al senyor, o gilós,
de l’engany. Així mateix, el trobador compta amb un amic; el gaita, que
l’ajuda i encobreix la parella.
El trobador
no serà correspost de seguida per la dama sinó que deurà escriure-li diverses
composicions per guanyar-se l’amor de la dama estimada i de ser correspost.
Així passarà les següents fases: pregador, durant la qual el
trobador prega l’amor de la domina, fenhedor, quan la dama es mostra
indiferent i el trobador mostra el seu patiment per no ser correspost i arriba
a considerar-la ingrata i fach, quan definitivament la dama li dóna el
seu amor.
Per tal
d’amagar la identitat de la dama els trobadors fan servir un pseudònim o senhal.
I és el joglar l’encarregat de cantar-li cada composició.
