LES LLENGÜES

LES LLENGÜES

EUSKERA:

DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA:

-En l'actualitat, dins d'Espanya l'èukera és parla en les tres províncies del País Basc (Álava, Biscaia i Guipúscoa) , així com també en part de la Comunitat Foral de Navarra i en l'enclavament de Treviño (Castella i Lleó) .En la totalitat del territori de Guipúscoa, en el centre i orient de Biscaia i en alguns pocs municipis del nord d'Álava, també en el terç septentrional de Navarra

Com a caracteristica, destaca que no n'hi han paraules que terminen en r, i ninguna comença per j,s,l,m,n...

S'asembla a les llengües caucàsiques i a les llengües preindoeuropees.

GALAICO-PORTUGUÉS

El gallego-portugués es parla en diferents llocs de tot el mon:

• A la península Ibérica es parla a Galicia i al país de Portugal (95%).
• A Sudamérica es parla el portugués al país de Brasil (95%).

El vocalisme medieval presentava com a característica més destacada l'existència de vocals nasals. Eran bisilàbics molts grups vocàlics que en el gallec de hui constitueixen una síl·laba

ALEMANY

L’alemany es parla a Europa Central, i és llengua oficial de Alemanya, Austria i Bèlgica, així com a Suïssa, Liechestein i parts de Brasil i Polonia.

L'alemany es caracteritza per tindre una "b" ( beta ) que es pronuncia mes forta, i totes les vocals poden tindre dièressi, el que incrementa la seva pronunciació.

ANGLES

Es parla a :

Regne Unit

Nova Zelanda

Irlanda

Estats Units

Austràlia

Canadà

A l'angles destaquen les paraules monisíl.labes, i n'hi han 24 fonemes vocàlics

ITALIÀ

LOCALITZACIÓ:

Es parla en Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà i com a segon idioma a Malta, Eslovènia, Croàcia, i a alguns països d'Europa com una llengua més.

CARACTERÍSTQUES:

És molt paraguda al catlà, i te 7 fonemes vocàlics.

LLENGUËS ASIÀTIQUES

Es parlan a tota Àsia, i destaquen el Xinés mandarí i el Japones.

Destaquen per tindre un alfabet en el que cada lletra representa una paraules. Les llengües asiàtique son les mes parlades del mon.

LLengües africanes

Les llengües africanes es parlen a toda Àfrica, idestaque el Afrikans de Sudàfrica i l'arab d'Àfrica del Nord.

Molts mots valencians, els que comencen per Beni i Al, son d'orígen africà.

CATALÀ

ORIGEN:

El català és una llengua romànica de la branca occidental. Presenta dos varietats dialectals fonamentals: l'oriental i l'occidental, que contenen diferències lèxiques, fonètiques i gramaticals.

ON ES PARLA:

El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus: Andorra, Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Franja occidental d'Aragó) , França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat d'Alguer en l'illa de Sardenya).

CATALÀ ORIENTAL

- Rossellonès (o català septentrional)

- Central = septentrional de transició, salat, xipella,

barceloní, tarragoní

- Balear = mallorquí, menorquí i eivissenc

- Alguerès

• Articles definits: el, la, els, les. Personals : en, el i la.
• Verbs incoatius amb increment en -eix.
• Mots propis: ànec, sorra, ocell, etc.
• Sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres.
• Iodització.
• Plurals en -s.

CATALÀ OCCIDENTAL

- Nord-occidental = ribagorçà, pallarès, tortosí

- Valencià = septentrional, central o apitxat.

---------------------------------------------------------

-Neutralització A i E en [ə]

-Neutralització O àtona en [u]

-Article salat: ES i SA (en balear)

-Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, canti, cant.

LÈXIC:

Escombra- Granera; Avi- Iaio; Al. lot (balear)

CATALÀ OCCIDENTAL

- Nord-occidental = ribagorçà, pallarès, tortosí

- Valencià = septentrional, central o apitxat.

-Distinció de A i E en  [ə]

-Conservació de O àtona.

- Article EL i LO.

-Primera persona singular del present d'indicatiu: canto, cante.

LÈXIC

Arena-Sorra; Meua-Meva: Espill-Mirall

Manteniment del so [w] en els possesius (meua, teua, seua).

·        La x inicial o post-consonántica en [ʧ] (excepció Xàtiva, Xixona donde se realiza [ʃ]).

·        Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.

·        Cert manteniment de la nasal en els plurals d’antics proparoxítons acabats en -n (hòmens, jóvens).

·        Certa presència de [j] davant  palatal sorda en el dígraf -ix-.

·        El pronomb feble ens/-nos es converteix en mos en totes les posicions.